Quan pensem en un científic ens ve al cap un senyor d’edat avançada amb una bona barba blanca i ulleres, envoltat de pots de vidre fumejants que contenen líquids de colors i que tenen pinta de ser perillosos. Una imatge molt allunyada de la realitat, ja que per començar fa molts anys que hi ha dones científiques. A més, la ciència és una disciplina en què es sol treballar en equip. I es poden fer moltes coses en la investigació científica que no requereixen líquids fumejants.

El llibre Las Chicas son de ciencias de l’editorial Montena ens acosta una mica a aquesta realitat. Ens mostra que podem trobar científiques que han brillat en moltes disciplines diferents del món científic des de fa molts anys.

Un llibre escrit per Irene Cívico i Sergio Parra que conté una gran feina de recerca i divulgació per donar a conèixer la feina que van fer 25 dones, quan anys endarrere la societat no estava disposada a veure-les triomfar en el camp de la ciència. Tot i així, això no les va aturar.

 

Cal una menció especial a la magnífica feina d’il·lustració realitzada per Núria Aparicio, ja que ens permet imaginar com eren cada una d’aquestes intrèpides científiques.

Es tracta d’un llibre divulgatiu apte per a tots els públics que pretén donar a conèixer 25 històries d’autosuperació i èxit. Està escrit amb un to positiu i amb expressions col·loquials i amenes per permetre que la ciència es converteixi en accessible per a tothom. Si us el llegiu, potser hi trobareu a faltar a alguna de les poques científiques de les quals en coneixem el nom com Marie Curie, Hipàtria d’Alexandria o Jane Godall. No és que s’hagin oblidat d’elles, ni molt menys, sinó que les trobareu en un altre llibre: Las chicas son guerreras.

A part dels tres noms que acabo de mencionar, segur que poques científiques més sou capaços de recordar. Al col·le ens expliquen com Darwin i Lamarck van contribuir a explicar l’evolució, com Watson i Crick van descobrir l’estructura de l’ADN, però poques vegades ens parlen de Rosalind Franklin, qui va fer la millor foto de l’ADN en la qual es van basar Watson i Crick. Així doncs, estic convençuda que no heu sentit a parlar de Stphanie Kuvollk, qui va inventar el Kevlar, el material de que estan fetes les armilles antibales; o de Grace Hopper, la matemàtica que va crear el llenguatge informàtic Cobol; o Inge Lehmann, la sismògrafa que ens va permetre conèixer millor l’interior de la Terra. I podria seguir així molta estona.

Hi ha dones que han triomfat descobrint com és l’espai, com són els insectes, la física, la química, les matemàtiques, la genètica, la informàtica, la neurologia, la medicina… Com us deia el principi des de fa molts segles hi ha dones científiques brillants!!

Agradarà…

A les persones positives que busquin històries reals que els permetin saber com hem arribat a descobrir el que coneixem.

No agradarà…

A les persones que el llenguatge positiu i col·loquial no els permeti entendre la veracitat de les històries.