El cel existeix i ocupa menys de 10 metres quadrats

0
530

La bona nova del títol és certa. Certa pels cinèfils practicants, si més no. Malauradament, com passa en totes les religions, el camí cap el cel dels cinèfils no és fàcil. Tampoc es pot dir que hi càpiga tothom (menys de 10 metres quadrats comporten certa limitació d’aforament).

img_5889L’indret en qüestió es troba a la localitat anomenada “la ciutat dels àngels”. Aquest nom tant evocador no fa referència a la ciutat nord-americana, sino que es refereix a Krung Thep, versió abreviada de Krung Thep Mahanakhon (que al seu torn és una abreviació d’un nom molt més llarg encara). A les nostres latituts coneixem Krung Thep amb el terme Bangkok. Ara ja sabem que per arribar al cel dels cinèfils (o a un d’ells, desconec si n’hi ha 7 com a la cançó d’en Jaume Sisa) s’ha de viatjar fins a la capital Tailandesa.

Un cop arribats a Bangkok, ben bé al centre de la ciutat, al districte amb la majoria de centres comercials (de fins a 7 plantes cadascun, una d’elles dedicada a restaurants), un al costat de l’altre resseguint la línia del tren aeri o skytrain a banda i banda, hi ha un petit establiment mig amagat entre les botigues de la planta baixa del centre Siam Square. Es tracta de Classic movie posters i a dins hi trobareu el somrient Santi envoltat d’uns quants pòsters penjats a la paret i de centenars més curosament enrollats per categories en una estanteria darrera el seu tamboret. Tots són posters promocionals originals, des dels anys 50 fins a l’actualitat. Hi ha per triar i remenar.

Santi té probablement la col·lecció de pòsters originals més gran de Tailàndia, no els té tots a la botiga, perquè no hi queben, però els té pràcticament tots fotografiats al mòbil o en petits catàlegs. La gran majoria dels pòsters són de quan el film en qüestió es va estrenar a Tailàndia, per tant, els títols són en tailandès, dibuixats per artistes locals. Però també en té d’originals anglesos i en algun altre idioma europeu.

A l’establiment només pot atendre un client per motius d’aforament i el ritual és el img_6974següent: us asseieu en un tamboret cara a cara, Santi treu un plafó de fusta rectangular que farà les funcions de taula –recolzada a les vostres cames- i va desplegant els pòsters sobre el plafó. És una delícia anar admirant les diferents creacions plasmades en paper. Entre la seva col·lecció hi ha multitud de clàssics tailandesos, japonesos, films koreans i d’altres països aisàtics i, com és d’esperar, films europeus i americans estrenats a l’antic regne de Siam. Imagineu-vos poder entrar en un petit local al barri del raval de Barcelona i poder mercadejar pòsters de cinema de Jano o Mac (per nombrar dos cartellistes espanyols de reputació mundial), no deixa de ser una sensació d’eufòria i tristesa, perquè un té la oportunitat de comprar una petita obra d’art però al mateix temps un voldria que estiguéssin en un museu degudament exhibits.

img_5887Els preus són variables, en funció de les dimensions del pòster, de l’interès del film, l’any d’estrena i de l’stock que en tingui. Un pòster de la Guerra de les galaxies (Star Wars, 1977) de 55 x 80 cm pot rondar els 200€ i els Siete samurais de Kurosawa (Seven Samurai, 1954) pot estar al voltant dels 100€. Però també es poden trobar gran quantitat de pòsters, molt xulos, per menys de 20€. No obstant, fins i tot els preus més alts són lleugerament més barats que els equivalents al mateix pòster en un país europeu i, no podria ser menys, seguint la tradició local tota compra es pot regatejar i aconseguir suculents descomptes o dos per uns. Córrer el rumor que un col·leccionista americà visita el local un cop cada un o dos anys per fer-hi una proveïda de fins a 1.000$.

Però el plaer del local, d’aquest petit cel cinematogràfic a la terra, rau en poder img_5890admirar i mercadejar tant ampli ventall de pòsters originals, des de petit format (40 x 55 cm) fins a pòsters compostos de tres làmines i que pràcticament assoleixen la categoria de mural. Entre les meravelles que hi podreu admirar (si no s’han vengut) hi ha diferents cartells de James Bond amb Sean Connery, La gran evasió (The great escape, 1963), Tiburón (Jaws, 1975), Apocalypse Now (1979) i un llarguíssim etcetera. I quan sortiu de l’establiment embriagats d’imatges de pel·lícula, podeu culminar l’experiència cinematogràfica en un dels multicines dels diferents centres comercials de la zona (hi ha tres multicines a menys de 15 minuts a peu) o, millor encara, podeu anar al cinema Scala, el més antic de Bangkok, amb una sola sala de gran aforament, dos carrers més avall.

Una darrera advertència, no hi aneu durant el matí, Sant Pere només us obrirà les img_5888portes del cel a partir de les quatre de la tarda. Però no patiu, com podeu consultar en un anterior article , Tailàndia i també Bangkok són indrets molt cinematogràfics.

Per aprofitar el matí, mentre espereu que es facin les quatre, podeu arribar-vos fins a la casa de Mr. Kukrit. La casa no apareix en cap pel·lícula coneguda, tampoc no és un dels principals atractius turístics de Bangkok, però és un petita mostra d’una llar tradicional tailandesa (benestant) i, sobretot, és la casa d’un dels personatges més singulars de la història recent de Tailàndia. Mr. Kukrit Pramoj, d’ascendència burgesa i reial, va ser un escriptor, poeta, artista i polític de gran rellevancia. Va ser el 13è president del país i el primer elegit democràticament, i va dedicar gran part de la seva vida a preservar i promorure la cultura local, especialment les danses tradicionals tailandeses.

ugly-americanEntre les inquietuds d’aquesta personalitat polifacètica també hi havia la d’actor, Mr. Kukrit va fer un petit paper precisament com a primer ministre, al film Su excelencia el embajador (The ugly american, 1963), protagonitzat per Marlon Brando. Su excelencia el embajador està ambientada en el fictici país de Sarkan i rodada a Tailàndia, tailandès és precisament l’idioma que parlen els “locals” al film. Es tracta d’una molt bona pel·lícula que presenta l’impacte de la guerra freda en països en vies de desenvolupament i aborda de manera molt oberta –i didàctica- com Estats Units i la URSS intentaven prolongar la seva influència al sud est asiàtic servint-se de dictadors i revels. A més a més, compta amb un Marlon Brando molt entregat (sempre va tenir molt interès en films de temàtica social o de denuncia de l’entramat polític) oferint una interpretació plena de matisos: quan es mostra sever amb els col·laboradors, distès amb la seva dona, ebri i content amb el seu amic o enfurismat per la traïció, etc.

En definitiva, la visita a la casa de Mr. Kukrit no pren gaire temps, però pot servir per passar l’estona a aquells que es vulguin guanyar el cel –a partir de les quatre- al Classic movie posters.

 

 

 

Comparteix
AnteriorGuies de camp II : Us animeu a identificar espècies?
SegüentCineclubVic
Ramon Muns
Científic durant el dia, amant del cinema i la lectura a les hores lliures. M’agraden els westerns. La trilogia del Padrí és la referència, Sam Peckinpah el caràcter, Jim Jarmusch i Richard Linklater el present (me’n descuido tants…). El meu llibre preferit és “Seixanta anys d’anar pel món” d’Eugeni Xammar. M’agrada llegir de tot, però entre Proust i Montaigne hi és gairebé tot. Jaume Cabré és l’autor de qui he llegit més llibres.

Deixa una resposta: