Un estiu a casa. Un estiu atípic com l’any que estem vivint. Deixem enrere les propostes de viatges exòtics i entenem que ara toca gaudir de la nostra terra i descobrir indrets als quals fins ara no els havíem donat cap oportunitat.

La traductora d’anglès i alemany Carlota Gurt debuta i guanya el Premi Mercè Rodoreda de Contes 2019 amb Cavalcarem tota la nit, un recull literari que ha estat publicat el febrer d’aquest any per l’editorial Proa. Tal com definia la mateixa Gurt a la 69a Nit de Santa Llúcia: “els personatges fan funambulisme entre el que voldrien fer o el que s’ha de fer o el deure i el plaer”.  I afegia: ”Cavalcarem tota la nit és no tenir por, combatre les pors que tenim a dins i les que venen de fora”. A més a més, va fer un discurs reivindicant la necessitat que hi hagi més dones escriptores i animant a escriure.

De tots els contes, el que més m’ha captivat és L’estiu etern. Gurt va redactar les narracions durant la primavera i l’estiu del 2019, però aquest conte és un preludi de la nostra realitat actual. La protagonista de la història ha decidit fer una prova i tancar-se a la casa de la costa durant un mes. Ha fet la compra per poder aguantar un mes en una casa amb piscina i no té intenció de sortir de la seva propietat. Ella ho fa de forma voluntària. Nosaltres, si no vigilem, ho haurem de fer obligatòriament. La seva única connexió amb la realitat és el seu veí, un home casat i amb nens que se sent culpable per voler i aconseguir uns dies en solitari i passar estones amb la veïna, a qui desitja, però tot i així no intentarà creuar cap línia. Un dona que té un propòsit que et sorprèn, però alhora, com a lectora, hi connectes per la situació de pandèmia que vivim. Una dona que viu sola, però que vol saber que en el fons no ho està. I aquests mesos de primavera tots ens hem sentit en algun moment sols i d’altres acompanyats des dels sofàs de casa. També hem vist com passava el temps des de la finestra. Ella en canvi, ho fa des de la piscina de casa seva. El seu petit oasi en el qual potser nosaltres també acabarem.

És un recull que té un lèxic molt acurat, però alhora és molt amè. Perfecte per aquest estiu. El llibre et fa reflexionar sobre la pròpia idntitat i a la vegada et planteja situacions amb un punt de fantàstic per donar-te empenta i atrevir-te a fer coses que potser no faries. Tretze històries que tenen el mateix fil narratiu: el coratge. El coratge vist com a la gran aptitud o eina per suportar i vèncer la por.

El conjunt acaba amb un fragment de La cançó de l’amo i de la mort del corneta Christoph Rilke (1906) de Rainer Maria Rilke que parla de cavalcar i del coratge.

Agradarà…

A les persones que els vingui de gust llegir contes i també als que vulguin reflexionar sobre qui som i què volem.

No agradarà…

Als amants de la novel·la i a aquells que creuen que els contes són només per a infants.

 

foto portada: freepik

AnteriorPalmarès de la 17a edició del Festival Nits de cinema oriental
SegüentOda al cinema. Tornem a les sales després de 3 mesos
Avatar photo
Em dic Meritxell Dalmau i sóc periodista, especialitzada en cultura. Lletraferida, amant de les arts i de les veus de les persones. Apassionada pel teatre, ja sigui clàssic, modern o contemporani. Em pots trobar en un pati de butaques, en una exposició, en una llibreria o en una cafeteria relatant històries.