Aquest any, com que no m’atrapo la feina, en comptes de marcar-me un objectiu literari quantitatiu, és a dir, un nombre x de llibres a llegir al cap de l’any, vaig pensar que em podia marcar un repte qualitatiu. Ja vaig començar amb aquesta història l’any passat quan vaig decidir llegir més sobre feminisme. Al repte de l’any passat, el qual té continuïtat en aquest 2019 s’hi suma el repte de llegir més autors greco-romans. Els que em coneixeu sabeu que són filòloga clàssica i que sóc professora de llatí i de grec, de manera que per defecte professional he llegit força autors antics. Tot i així, sóc del parer que mai no n’hi ha prou i per això he decidit dedicar més temps a aquests autors. El primer en arribar a estat un dels llibres que vaig recomanar per al book challenge de gener: Cartas de las heroínas, d’Ovidi.
Sinopsi
A les Cartas de las heroínas o també anomenades Heroides, Ovidi compon una sèrie de cartes d’amor que personatges femenins de la literatura i la mitologia clàssica envien als seus estimats. En aquestes cartes, aquests personatges expressen als seus amants com se senten a causa d’haver d’estar separades d’ells. Així doncs, les heroïnes aniran expressant la seva frustració, pena, gelosia… Tot i que la major part de cartes estan escrites per dones, algunes tenen resposta dels seus amants. Els lectors hi trobaran la carta de Penélope a Ulisses, la carta de Briseida a Aquil·les, la de Fedra a Hipòlit, etc.
Al meu parer…
És un llibre molt interessant perquè les veus narratives són femenines malgrat que està escrit per un home. Són poques les vegades que, a l’antiguitat, fora de la tragèdia, un escriptor es va posar en la pell d’una dona des d’un punt de vista tan introspectiu i aprofundint tant en els seus sentiments i emocions. I permeteu-me que ho digui, però si algú és capaç de fer-ho, aquest és Ovidi. La seva sensibilitat i la manera com capta i expressa les emocions és sensacional en totes les seves obres o, si més no, les que jo he llegit. Per altra banda, l’amor és un tema que domina a la perfecció, ja que és força recorrent i el trobem molt present al llarg de la seva obra.
A més, aquest llibre que és una bona manera d’aproximar-nos a la figura de la dona a Roma. Malgrat que és un home qui l’escriu, si més no estem parlant d’una font de l’època. És fàcil que Ovidi estigui reproduint allò que veu o que interpreta de les dones que hi ha al seu voltant o en el seu cercle més immediat.
Per altra banda, i ja per acabar, és un llibre que més enllà d’entretenir-nos ens pot ajudar a conèixer personatges mitològics malgrat que alguns d’ells són molt coneguts i han estat explotats per les arts de tots els temps.
Agradara a…
Aquells que us agradin les històries de desamor i la mitologia. Per altra banda, les cartes son curtes i independents les unes de les altres, de manera que no les heu de llegir totes ni per ordre.
No agradarà a…
Si busqueu acció aquest llibre no és per vosaltres, ja que és un llibre ple de sentiments i emocions.
