1466127_627703534018664_5332525971942328798_nSabríeu sobreviure sense ni un dels aparells electrònics o màquines que ara ens envolten i ens fan la vida aparentment més fàcil? Aquesta és la situació a on ens trasllada Carrington, l’obra de collita pròpia que Teatre La Palangana va presentar el passat divendres 9 i dissabte 10 de gener a l’espai ETC de Vic sota la direcció del manlleuenc Joan Roura.

L’obra, que va ser vista per uns 300 espectadors, planteja com reaccionarien 7 estudiants catalans que viuen en un mateix pis als Estats Units. Les noves tecnologies s’aturen i deixen pas a un escenari amb una llum tènue que il·lumina com les emocions surten de flor de pell i com l’oralitat, la sinceritat i el tacte tornen en si després de quedar foses entre les pantalles.

I enmig de tot aquest caos, descobrim que la gent pot aixecar la mirada i topar-se amb els ulls de l’altre mentre estableixen una conversa, que poden sincerar-se observant la reacció instantània i real de l’altre, que poden estimar-se en present i que quan les pantalles s’apaguen cal saber fer pinya per afrontar les adversitats.

Teatre la Palangana ens ofereix amb humor però sobretot amb reflexió profunda com n’estem d’annexats a unes simples màquines però també que seríem capaços d’abandonar-les i poder tirar endavant… oi?

Us deixem el vídeo promocional

 

Anterior“L’arquitecte de somnis”, Teresa Roig
SegüentBook Towns