Títol: Buscando a Dory (Finding Dory)
Director: Andrew Stanton i Angus MacLane
Any: 2016

Finding Dory és una pel·lícula d’animació de Pixar com a continuació de la famosíssima pel·lícula de Finding Nemo. En aquest cas es basa en la Dory, un peix cirurgià blau de l’Indopacífic, concretament Paracanthurus hepatus. Viu en esculls coral·lins juntament amb altres espècies, una de les quals són els peixos pallasso (Amphiprion sp.). A la pel·lícula estan representats per en Marlin i en Nemo.

El film comença amb un record de la Dory quan era petita. És una imatge que no us podeu perdre perquè els ullets de la petita Dory són adorables. No obstant això, cal deixar clar que els peixos cirurgià blau no tenen una relació paterno-filial, per tant en la vida real aquesta escena no es produiria.

Durant el seu recorregut es troba amb una àmplia diversitat d’espècies, des de mamífers com els dofins, equinoderms com els eriçons de mar, peixos espasa i fins i tot un peix lluna. Aquest trajecte la porta a l’escull coral·lí on viuen en Marlin i en Nemo. Allà es podrà comprovar que els peixos pallasso viuen amb simbiosis amb les anemones, però les altres espècies no i això els genera una reacció urticant.

Les lliçons del mestre “Raya” són molt educatives. Hi podem aprendre perquè les especies migren. En la pel·lícula s’explica que la raó és que volen tornar a casa. Per pujar de curs afegiria que les especies migren per tornar el lloc on van néixer, però també per altres motius com la recerca de menjar i/o unes millors condicions climàtiques. Són moltes les espècies marines que migren: les rajades, les tortugues, dofins, taurons, entre altres. També hi ha espècies terrestres que es desplacen grans quilòmetres: aus com les cigonyes, mamífers com les zebres o els nyus. Fins i tot invertebrats com les papallones monarca.

Algunes espècies marines s’ajuden dels grans corrents d’aigua per realitzar les seves travessies. En la pel·lícula s’observa com les tortugues viatgen impulsades pels corrents. Els corrents marins tenen una gran influència en el nostre planeta, no només en el món marí, també són els responsables de regular el clima.

Seguint amb altres conceptes que podem trobar en la pel·lícula, podríem parlar de l’ecolocalització de les belugues. Seria un sistema similar al que tenen els dofins o per anar una mica més lluny als ratpenats. Consisteix en l’emissió d’ones per tal de poder comunicar-se, moure’s i alimentar-se. Aquestes ones xoquen en els objectes i reboten cap a la part frontal de la beluga, on tenen un òrgan que s’anomena meló i interpreta aquestes ones.

Sens dubte la Dory és una gran font d’informació, una de les espècies que l’acompanya és un pop. Els pops són cefalòpodes, unes espècies amb moltíssimes peculiaritats començant pels vuit braços i boca amb forma de bec de lloro. O altres característiques menys conegudes com el sistema nerviós molt desenvolupat, que els converteix en espècies molt intel·ligents. Així com tres cors, com ens descobreix la mateixa Dory.

Les cançons de la Dory ens van acompanyant al llarg del film. Com: “Nadaremos, nadaremos, en el mar…”. Si us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre la Dory, en Nemo i companyia no us perdeu l’edició escrita de L’escriba de Sant Jordi.

Comparteix
AnteriorMúsica i titelles a l’ETC
SegüentL’ós té gana, un conte fet a casa i per casa
Maria Torrents

Sóc biòloga ambiental, m’apassionen els animals i la natura. Qualsevol llibre o pel·lícula en què aparegui algun animaló és una bona opció per submergir-m’hi. M’agraden les històries amb un rerefons d’aventura i acció, però sobretot que tinguin un final feliç.

Deixa una resposta: