Els que em llegiu habitualment ja us haureu adonat que a l’hora de triar un llibre em guio més l’editorial o la sinopsi que no pas per l’autor o el títol del llibre. En aquesta ocasió i com és habitual, m’he guiat per l’editorial, i és que ja feia temps que tenia ganes de tenir a les mans algun llibre de Tigre de Paper. L’afortunat, l’escollit entre tots els títols ha estat Bruixes, caça de bruixes i dones, de l’activista italo-nord-americana Silvia Federici.

En aquest assaig, el títol no amaga res i ho diu tot: es parla de bruixes, de caça de bruixes i de dones; sobretot de dones. Així doncs, l’autora ens mostrarà que el capitalisme no hauria arrelat si no haguessin tingut lloc les caces de bruixes. Però Federici no es conforma amb això, i va una passa més enllà emparentant capitalisme i masclisme. La dona que no encaixava en aquest nou ideal econòmic dirigit pels homes era titllada de bruixa, la qual cosa, alhora, va separar les dones. Per una banda hi havia les bruixes, les que no es volien sotmetre a aquest nou ordre, i per l’altra hi ha havia les situaven sota el paraigua institucional dels mascles i van esdevenir un model de feminitat submís i obedient. I és així com, amb el temps, la dona i la sexualitat femenina (i tot el que això comporta, que no és poc) es posen al servei del capitalisme i esdevenen un instrument per al propi sistema utilitzat per pacificar els obrers i donar fills, els quals esdevindran també obrers i esclaus del sistema. Aquesta pauta s’ha anat reproduint i perpetuant durant segles i encara avui continua vigent. Tal com diu l’autora “La violència contra les dones només s’acabarà amb la construcció d’un món diferent on la vida de les persones no estigui “devorada” per l’ànsia d’acumulació de riquesa.” Però el llibre no només ens parla de la violència del passat, sinó també de la violència actual exercida contra les dones, i no només a Europa, sinó també a altres indrets del món, i ens posa exemples com ara els assassinats pel dot a l’Índia o els camps de bruixes de Ghana.

Així doncs, amb un estil directe, clar i contundent, Federici ens porta a entendre el present a partir d’indagar en el passat. A més, no només ens porta a reflexionar sobre les bruixes, les caces de bruixes i les dones, sinó que també posa sobre la taula la violència amb què s’ha construït Europa, erigida a cop de guerra i a partir d’atacs que han legitimat moltes de les dinàmiques actuals no només pel que fa a les dones.

Bruixes, caça de bruixes i dones s’ha de llegir amb atenció, amb plena consciència i amb paper i bolígraf. Les relacions que estableix l’autora, les conclusions i afirmacions que fa i la seva manera de comunicar no us deixaran indiferents i de ben segur que us faran rumiar.

A títol negatiu, si és que hi podem trobar alguna “pega”, diria que moltes vegades se cita Caliban i la bruixa, un llibre de la mateixa autora que no he tingut el plaer de llegir. Aquestes contínues referències m’han fet pensar que m’estava perdent alguna cosa pel camí. Serà qüestió de llegir-lo.

Agradarà a…

Als que us agradi l’assaig, la temàtica feminista i la història.

No agradarà a…

A aquells que penseu que això del feminisme no va amb vosaltres. Tampoc us agradarà si el que busqueu és un llibre relacionat amb la màgia o l’ocultisme; el tema de les bruixes no va per aquests camins.

 

AnteriorTorna el Festival Nits de cinema oriental!
Següent“Benvinguda a casa”, Lucia Berlin
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.