Sabem que us agrada llegir. Sabem que us agrada pensar. Sabem moltes coses, però no sabem què passava pel cap d’aquests autors. Per seguir amb el nostre repte literari mensual, aquest mes us proposem que us endinseu en el caos de les paraules, de la mà d’uns autors molt peculiars. Últimament en sentim a parlar, se’n fan pel·lícules, surten noves traduccions i noves versions de les seves obres, però a la seva època les van passar putes. Parlem de Jack Kerouac, William S. Burroughs, Allen Ginsberg i els seus acòlits, que van transformar la literatura i el pensament col·lectiu com pocs han aconseguit. Us atreviu a endinsar-vos en les seves ments?

 

A la carretera, Jack Kerouac

LaButxaca

Segurament deu ser l’obra més coneguda de la generació beat i la que més repercussió ha tingut. Les peripècies que relata l’autor són de caire autobiogràfic i van animar a tota una generació a viure com esperits lliures. El sexe, les drogues i l’autoestop són els protagonistes de cada línea amb el permís d’una companyia de joves sense fre, sense vergonya i amb ganes de redescobrir Amèrica.

Si sempre heu somniat amb convertir-vos en uns pòtols magnífics, aquest llibre es va escriure per a vosaltres. I si no, llegiu-lo igualment, fareu feliços als beatniks.

 

Yonqui, William S. Burroughs

Editorial Anagrama

William S. Burroughs, aquell escriptor underground que va ser capaç de convertir l’addicció a l’heroïna en literatura. I quina literatura! Aquesta és la primera novel·la que va publicar l’autor i és considerada la més convencional de totes, i per tant, la més indicada per començar a conèixer l’autor. Si no en teniu prou, no patiu, perquè els seus deliris tampoc tenen fi.

En aquesta novel·la, l’autor relata a través de William Lee, el seu alter ego, com va començar la seva addicció a l’heroïna mitjançant un pessimisme absolut i un humor tan fosc que resulta incòmode riure. No apte per a aprensius.

 

Aullido, Allen Ginsberg

Editorial Anagrama

Poesia pura i dura, inspirada pels llegendaris Walt Whitman i Ezra Pound, però sobretot per un present que l’autor no tolerava. Un dels preferits de’n David Muñoz, que parla de coses estranyes des que el va llegir. Preferim no explicar-vos res d’aquest. Val més que el descobriu sense pistes.

Deixa una resposta: