Un dels esdeveniments més destacats del mes de març és el Dia de dona, una jornada que s’omple d’actes reivindicatius i en què el lila inunda els carrers. Per col·laborar amb els actes d’aquell dia, l’equip de L’escriba farà vaga, de manera que no publicarem cap article. Per altra banda, tot i que ja hem recomanat llibres feministes o amb la dona com a eix central en altres ocasions (Teoría King Kong, Cómo ser mujer i Els homes m’expliquen coses), hem dedicat el nostre repte literari mensual a la lectura d’un llibre feminista. La selecció és variada i hi trobareu tant ficció com assaig. En qualsevol cas, estic convençuda que aquests llibres us acostaran al feminisme i us faran plantejar-vos moltes qüestions.
El conte de la serventa – Margaret Atwood
Molts haureu sentit a parlar sobre El conte de la serventa arran de l’emissió de la sèrie homònima de Hulu, la qual està protagonitzada per Elisabeth Moss. Ja us en vam parlar quan vam veure la segona temporada.
En aquest llibre, del qual Atwood n’està preparant una segona part, se’ns explica la vida de l’Offred, una dona que viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic i una nació assolada per una natalitat en declivi on les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: engendrar criatures que garanteixin la descendència de l’elit dominant. En el seu relat, l’Offred ens mostrarà com les ànsies de llibertat de totes les serventes pot arribar a ser més forta que la repressió de l’Estat. A més d’un llibre que ens porta a reflexionar sobre el fanatisme religiós i els estats totalitaris, també ens acosta a la l’opressió i esclavitud a què estan sotmeses les serventes (i la dona en general) només pel fet de ser dones i a més fèrtils.
Un llibre que no deixa indiferent i que des de la seva publicació el 1985 ha anat guanyant popularitat fins a esdevenir un referent distòpic a l’alçada de 1984 de George Orwell.
Voz – Christina Dalcher
Cent al dia. Ni una més. Aquesta és la xifra de paraules que la neurolingüista Jean McClellan i la resta de dones tenen dret a pronunciar cada dia. Una sola paraula per sobre d’aquesta xifra i centenars de volts d’electricitat recorreran les venes de qualsevol dona que s’atreveixi a sobrepassar-la. Aquest és el mandat del nou govern. Les dones no poden escriure, els llibres els han estat prohibits, els seus comptes bancaris han estat transferides a l’home de la família més proper i s’han suprimit totes les ocupacions per a les dones.
Però quan el germà del president pateix un estrany atac, a la Jean li tornen temporalment el dret de treballar i de dir més de cent paraules al dia amb l’objectiu que continuï investigant la cura de l’afàsia, un estrany trastorn d’una part del cervell que controla el llenguatge.
Aviat la Jean descobrirà que l’estan utilitzant i que ha passat, sense saber-ho, a formar part d’un pla molt més gran on la intenció no és trobar la cura de l’afàsia, sinó induir-la amb l’objectiu d’eliminar completament la veu de les dones.
Te encontraré – Joanna Connors
La periodista Joanna Connors tenia trenta anys quan li van encarregar escriure la crítica d’una obra de teatre. A la sortida del teatre va ser retinguda a punta de ganivet i violada per un estrany que s’havia criat a uns deu quilòmetres de casa seva. Quan van detenir i van sentenciar el seu agressor, la periodista va deixar de parlar del que li havia passat. A partir d’aquell moment, però, va començar a tenir por de tot. Més tard , la seguretat dels seus dos fills es va convertir en una obsessió. Vint anys després, quan la seva filla estava a punt d’anar a la universitat, va decidir explicar-li a ella i al seu altre fill què havia passat perquè poguessin aprendre i protegir-se, i va començar a adonar-se que l’home que la va agredir havia estat una de les persones que, malauradament, més havia conformat la seva vida. Joanna va començar llavors a enfrontar-se als temors que havien estat governant i va decidir fer-ho al terreny en què se sentia més fort: l’escriptura, el periodisme d’investigació. Es va embarcar, així, en un difícil viatge per descobrir qui era el seu atacant, d’on venia, qui eren els seus amics i com era la seva vida.
