Sóc fan de l’agent 007 des que tinc consciència. He vist moltes vegades les pel·lícules, he rellegit tots els llibres de Ian Fleming i tots els còmics que s’han editat a Espanya. No em considero un expert, però sí que estic bastant familiaritzat amb el personatge. Si parlem de còmics, tot va començar el 1957, quan Fleming va autoritzar la publicació de tires de diari protagonitzades per Bond al Daily Express. L’adaptació de Casino Royale va disparar les vendes del diari. Però el que és realment curiós és com es van adaptar totes les novel·les de Fleming fins al 1977: es van cenyir escrupolosament al material original i literari, expurgant els elements escabrosos per tal que les tires fossin aptes per a tots els públics. Era l’esquelet de les històries de 007 amb els enfrontaments originals i l’esquema flemingnià del personatge, res més. A partir dels anys 80, l’espia es va refugiar a terres americanes fent adaptacions comiqueres dels llargmetratges i històries noves més o menys recurrents. Marvel, Eclipse, Dark Horse o Planeta, Bruguera i Forum a Espanya van seguir amb el personatge però normalment els lectors quedaven desconcertats perquè diferia molt de com era Bond a les pel·lícules. El cinema va saber actualitzar la imatge de 007; els còmics, no.

Per aquest motiu, quan Dynamite i Panini Comics van anunciar que editarien noves aventures de 007 no ho vaig dubtar ni un instant. Tornaria a tenir llicència per llegir. Tornaria a gaudir de la lectura d’un còctel “bondià” perfecte, divertit i emocionant. Amb tots els ingredients, ben “agitats” i preparats com un bon Martini. El que més prometia era veure noves històries, incloent-hi l’habitual escena precrèdits. Vuit còmics de missions actuals, en un món digital i més tecnològic, amb una nova adaptació del mite i del seu entorn. Abans de llegir-lo i analitzar-lo, cal tenir en compte una cosa: no és Connery, Lazenby, Moore, Dalton, Brosnan ni Craig. És James Bond, amb tot el que això comporta. 

Els dos primers números són autèntics thrillers. Vargr i Eidolon, escrits magistralment per Warren Ellis i dibuixats per Jason Masters, endinsen l’agent del MI-6 dins de dues noves missions contundents com són desmantellar una organització que fabrica armes bioquímiques i ajudar a una agent infiltrada que pot desestabilitzar l’Imperi britànic. Matèria prima de luxe per utilitzar en una pel·lícula del personatge. 

El següent volum és Hammerhead, amb una història plena de clixés d’Andy Diggle i un dibuix poc elaborat de Luca Casalanguida. Aquí 007 haurà de lluitar contra un enemic misteriós anomenat “Kraken” i es veurà envoltat d’un dilema ètic sobre què ha de fer davant de la preocupant tradició britànica de la venda d’armes a règims dictatorials. La història més fluixa de totes.

 

El quart és Felix Leiter, “l’amic de Langley”, el primer spin-off de la sèrie Bond, amb guió de James Robinson i dibuix d’Aaron Campbell. Una meravella de còmic en què trobem a un crepuscular Leiter, exespia de la CIA, que ajudarà al conegut personatge “Tigre” Tanaka, del servei secret japonès, a investigar sobre l’origen d’uns atemptats al Japó. 

La caja negra (Black box), escrit per Benjamin Percy i dibuixat per Rapha Lobosco, té una narrativa molt bondiana, perfecta pels més fans. L’agent secret al servei de Sa Majestat haurà d’investigar la font d’un atac informàtic que pot posar en perill l’estabilitat mundial. Màxima atenció a les ments criminals i als espais on es desenvolupa l’acció.  

Lista mortal (Kill Chain), amb guió d’Andy Diggle i dibuix de Luca Casalanguida és una història amb molt de ritme, adrenalina i plena d’assassins d’una organització anomenada “Smersh” (al cinema la coneixeu com a SPECTRE). De fet, si fos una pel·lícula seria molt a l’estil de Daniel Craig, dura i fosca. 

Casino Royale està adaptada perfectament i amb molt bon gust per Van Jensen i Denis Calero. La versió còmic del primer llibre de Ian Fleming, té aquest punt de retorn a la història clàssica d’espies marcada per la Guerra Freda amb grans personatges com Le Chiffre i Vesper Lynd

L’últim és James Bond: Case Files. Un bon recopilatori amb quatre històries independents amb Bond, Moneypenny o ‘M’ de protagonistes, escrita i dibuixada per Jody Houser, Kieron Gillen, Declan Shalvey i Ibrahim Moustafa.

Mentre esperem ‘No Time to Die’, la nova aventura de 007 al cinema, teniu una missió: llegir els còmics de l’agent secret més famós. Us hi atreviu?

James Bond will return…

Comparteix
AnteriorBenvingut, senyor Malestar
SegüentMeravelles del Pròxim Orient: “A Jerusalem”, Josep Piera
Joan Margarit
De petit em divertia amb el meu germà rodant pel·lícules en Súper 8. Visc permanentment enamorat de Wilder, Kurosawa, Ford, Chaplin, Welles, Leone, Kubrick, Berlanga, Spielberg, Lynch i Hitchcock. El meu racó preferit de la casa és la meva butaca on, sempre ben acompanyat de bona música, devoro llibres i còmics. Sèries? ‘Star Trek’, ‘The Twilight Zone’, ‘Northern Exposure’, ‘Breaking Bad’ i ‘Game of Thrones’. M’agrada pensar que vivim envoltats de Cultura.