Bodyguard  va ser una bomba a Anglaterra. L’emissió de la sèrie va tenir enganxats a la pantalla a més de 10 milions d’espectadors. Poc després d’emetre el seu capítol final (si més no de la primera temporada), va arribar a Netflix.

Sinopsi

En David Budd (Richard Madden) és un exsoldat que en la seva tornada d’Iraq treballa com a agent de seguretat del govern. En un viatge en tren en què no està de servei, Budd aconsegueix evitar un atemptat terrorista, la qual cosa el fa pujar de categoria professional. Així doncs, passarà a ser l’escorta personal de la Ministra d’Interior, Julia Montague (Keeley Hawes), la qual té un fort discurs contra el terrorisme islàmic i lluita per implantar mesures de seguretat mes estrictes que permetin al govern prevenir atacs terroristes. En sis intensos capítols, els espectadors podran palpar a l’ambient la tensió que es viu al país, els intríngulis governamentals al més pur estil House of Cards i els conflictes d’interessos que es derivaran de les accions dels personatges implicats. La història estarà amanida amb altes dosis de sexe, armes i explosions en una onada de terrorisme islàmic més pròpia de sèries com Homeland.

El millor

Per descomptat, el millor és la trama. Ja hem dit que només té sis capítols, la qual cosa força als guionistes a crear una trama ràpida que vagi al gra i que es deixi poques coses al tinter, de manera que tot el que veurem serà important. Amb només un capítol, l’espectador quedarà enganxat sense remei. Tot i així, sabran revelar-nos la informació amb comptagotes i, poc a poc, anirem formant-nos unes expectatives que capítol a capítol es veuran truncades. Així doncs, fins al final no sabrem del cert què ha passat.

Richard Madden és un altre dels cavalls de batalla de la sèrie. Potser el recordareu pel seu pas per Game of Thrones en el paper de Robb Stark. Ara es posa en la pell de Budd i passa l’examen amb nota, ja que és capaç de construir un personatge altament complex que passarà per moltes fases i que serà capaç de transmetre totes les seves sensacions en tot moment.

Un altre punt a destacar és la forta crítica social. La sèrie ataca de ple els poders fàctics i els polítics, els quals estan més preocupats per mantenir la cadira que no pas per treballar en pro de la ciutadania. També posa de manifest com la corruptela s’instal·la a les institucions i als cossos de seguretat, fins al punt, que això pot amenaçar la seguretat de milers de ciutadans.

La importància que s’atorga als personatges femenins també és quelcom a destacar. La ministra és una dona i ja us asseguro que hi haurà més d’una tallant el bacallà i esdevenint una peça definitiva per a la trama.

El pitjor

Hi ha alguns personatges que no queden del tot definits, especialment pel que fa als antagonistes. M’hauria agradat veure més marcada la dualitat entre els bons i els dolents i no una frontera tan difusa, malgrat que en el pla de la realitat acostumi a ser així.

Per altra banda, trobo que es queda en un pla força superficial dels temes que es tracten, de manera que no es baixa a les profunditats de les clavegueres polítiques. Tampoc no s’indaga en profunditat en matèria de terrorisme i, encara menys, en la corrupció política.

Agradarà a…

Aquells que us agradin les sèries ràpides on la tensió és constant i es manté fins al final.

No agradarà a…

És una sèrie seriosa, amb explosions, terroristes, armes… si no sou gaire fans del gènere d’acció, potser aquesta no és la vostra sèrie.

Deixa una resposta: