A Netflix coneixen les fórmules cinematogràfiques que mai fallen i les pel·lícules de dansa són una font inesgotable d’èxits, ja que amb una trama senzilla, una bona banda sonora i un grapat de bons ballarins, el resultat pot ser més que satisfactori.

Battle és una d’aquestes senzilles fórmules dirigida per Katrina Launing i protagonitzada per Lisa Teig que ens explica la història d’una adolescent pija que estudia dansa en una de les millors escoles de Noruega. Un bon dia, tot canvia quan els seu pare ho perd tot i passen de viure en una luxosa mansió amb piscina a un piset de mala mort en un barri poc recomanable. Els seus amics passaran de ser nois i noies amb un gran poder adquisitiu a immigrants i joves de classe baixa. Aquesta situació traumàtica canviarà la vida de la protagonista d’una manera irrevocable i, poc a poc, i malgrat que ella no ho vulgui i es resisteixi al canvi, deixarà de ser la que era. Tot plegat estarà amanit amb un triangle amorós entre la protagonista i dos nois d’un i altre bàndol que, com sempre, acabarà bé.

Fora del que pugui semblar a primera vista, és una pel·lícula dramàtica d’aquelles que ens fan reflexionar i arribar a la conclusió que en realitat som molt afortunats, perquè més enllà de ser una pel·lícula de dansa és una pel·lícula que posa de manifest l’encara avui clara lluita de classes i les desigualtats.

A nivell tècnic, no té, ni de bon tros, la qualitat artística ni la tècnica i, perquè no dir-ho, la gràcia d’altres pel·lícules de l’estil com per exemple Billy Eliot, Flashdance, Step Up, Honey o la mismíssima Dirty Dancing. A nivell de dansa, m’hauria agradat veure coreografies més espectaculars i una banda sonora d’aquelles que emocionen i que et posen els pèls de punta.

Per mi, de totes totes és una pel·lícula bastant mediocre. Tot i així, és d’aquelles pel·lícules que entren bé un diumenge a la tarda en què no saps què fer i, especialment, si el que busques és una història senzilla que no et faci pensar gaire.

https://www.youtube.com/watch?v=FS15Q0Iz9rM

AnteriorCrítica ‘El Bar’: excentricitats a cullerades
SegüentNominacions als premis Goya 2019
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.