Eduard Olivan
Si pogués viuria del cine, de la música, de llegir i d’escriure. M’agrada tot el cine, no tinc manies: se’m posa igual de bé un bon western que un bon musical o un bon drama. Tinc les meves rareses: prefereixo Casino i Goodfellas a la trilogia del Padrino, i no entenc què li veu tothom a Audrey Hepburn. Les pel·lícules que he vist més vegades i no em cansaré de veure són: The quiet man, All that jazz, Glengarry Glen Ross i A few good men.
Crítica de “Sin City”
Ara que estem en plena invasió de les pel·lícules basades en còmics de Marvel, amb més o menys èxit o qualitat (és una òbvietat...
Crítica de “Sharknado”
Plantejament: un tornado xucla els taurons del mar i els llença sobre la ciutat. Aquest és el punt de partida de Sharknado (de Shark,...
Crítica de “John Wick: Pacto de sangre”
Una tarda d’avorriment i encefalograma pla, d’aquelles que ve de gust deixar-se portar per una pel·lícula sense exercitar gaires neurones, vaig veure John Wick,...
Norris, Bronson, Seagal i companyia
Fa algun temps que corren per les xarxes tot un seguit d’acudits i muntatges (“memes”, nom que odio i no sé d’on surt) sobre...
Jack Reacher o un guió per oblidar
Fa cosa d’un any, remenant per Netflix, vaig veure una pel·lícula de Tom Cruise que no recordava haver vist anunciada per enlloc: Jack Reacher....