Títol: Assassins’s Creed Origins
Desenvolupadors: Ubisoft

Un dia va comentar un amic (i hi estic completament d’acord) que cada dia els videojocs s’assemblen més a les pel·lícules. Generalment tenen una trama cuidada i unes imatges espectaculars que ens obliguen a tenir l’ordinador en forma o anar canviant la consola. La meva intenció en aquesta ressenya no és endinsar-me en comparatives de gràfics, jugabilitat, etc. sinó explicar una història.

Assassin’s Creed és una franquícia que compta amb més de 10 jocs, llibres i alguna pel·lícula. La premissa és que amb una màquina anomenada Ànimus es poden reviure records d’avantpassats. A partir d’aquí, explorarem la vida de diferents personatges que ens portaran a través dels segles i a diferents localitzacions (Jerusalem, Itàlia, Estats Units, el Carib, França, Londres…) per reviure la lluita centenària entre les organitzacions de Templers i Assassins. Tot plegat, amb l’objectiu de buscar uns artefactes increïblement poderosos d’una civilització pre-humana molt avançada.

L’entrega més recent, titulada Origins, ens explica com es va arribar a formar la societat secreta dels Assassins. El joc està ambientat a l’antic Egipte, durant la guerra civil entre Ptolomeu i Cleòpatra pel control del país. Tot comença amb en Bayek, un protector que presencia com els individus d’una estranya organització secreta (l’Orde dels Antics) assassinen el seu fill per obtenir una relíquia sagrada. Arran d’aquest fet, decideix venjar-se dels membres de l’Orde i posar fi al regnat de Ptolomeu, el seu titella.

El millor

Els escenaris i paisatges són espectaculars (com ens tenen acostumats en la saga). La llibertat de moviments és total: visitarem Alexandria, viatjarem pel Nil i pel desert, escalarem les Piràmides, resoldrem misteris en temples esfondrats i buscarem tresors en tombes i passadissos ocults.

La convivència entre les cultures egípcia, grega i romana. Els detalls estan molt cuidats i podem apreciar clarament les diferències de creences, aspecte físic, construcció de ciutats… Amb la nostra intervenció intentarem mantenir la pau i la concòrdia entre aquestes comunitats, ja que el racisme és una arma de l’Orde per evitar la col·laboració entre els ciutadans.

Els personatges històrics. Evidentment, la narració del videojoc no és fidel a la realitat, però alguns dels personatges que hi surten sí. La caracterització de la Cleòpatra és genial.

El pitjor

El present. Hi ha algunes escenes que són de l’època actual però no aporten res a la trama. No avança el conflicte entre Assassins i Templers i, en realitat, no passa res.

Comparteix
AnteriorPer què ens atrau la maldat?
SegüentAquest divendres al cine…
Marta Mas
Bibliotecària d’origen i programadora de professió. Busqueu-me entre llibres, davant de l’ordinador o estirada al sofà (refugiada sota la meva manta). No sóc gaire selectiva però com més acció, misteri i màgia hi hagi, molt millor.

Deixa una resposta: