Arriba als cinemes l’èpica catalana amb ‘Pàtria’

0
154

Fa uns dies, durant la diada de Sant Jordi, comentàvem en directe per Ràdio Manlleu que estaven una mica cansats de la reiteració temàtica del cinema català. Entenem que la Guerra Civil va ser un fet molt important en la nostra història i ens encanta veure’n recreacions cinematogràfiques, però en tenim un bon empatx.

Per fi sembla que algú ha escoltat les nostres súpliques. Joan Frank Charansonnet ha agafat les regnes de la direcció del primer film èpic medieval català. El film, titulat Pàtria, narra la llegenda d’Otger Cataló i els 9 barons de la fama.

Ens situem al segle XV, on un ancià noble (interpretat per Boris Ruiz), arriba al monestir de Sant Llorenç per passar els seus últims dies de vida. Tot i així, abans de fer el pas, encara li queda una última encomanada; relatar la llegenda d’Otger Cataló (caracteritzat per Miquel Sitjar) per tal que en quedi constància escrita.

Així doncs com veiem es tracta d’una història amb dos fils narratius sobreposats i que es van desencadenant a través de flashbacks i flashforwards. La llegenda del cavaller got explica que durant el segle VIII va arribar a terres catalanes provinent d’una batalla contra els sarraïns. L’heroi, ferit de mort, aconsegueix guarir-se gràcies a una dona de l’aigua, la qual el guareix. Decidit a reprendre la batalla contra la invasió recluta 9 barons que l’ajudaran a dur a terme la gesta. Però d’altra banda Climent de Vallcebre, un vell ancià, també viurà una última epopeia eclesiàstica mentre relata la llegenda a la ploma de Pere Tomic.

Així doncs, el film no només ha begut de la temàtica èpica que podem trobar a Braveheart, per exemple, sinó que també hi podem veure petites reminiscències, de El senyor dels anells. L’heoricitat, la lluita per la terra contra l’invasor, les batalles i els petits tocs de fantasia, fan que recorrem a un tipus de cinema que encara no s’havia vist mai en català.

No obstant això, cal tenir en compte que estem davant un film amb un pressupost molt més inferior que les dues pel·lícules esmentades amb anterioritat. Per tant, la comparació no és del tot justa per a Pàtria. Tal com explica el director aquesta pel·lícula no ha comptat amb el suport televisiu ni de subvencions. Tot s’ha finançat  a través del micromecenatge. Aquest fet es notarà, per exemple, en les batalles, on els milers d’homes que acompanyaven en Gandalf per recuperar la Gorja d’en Helm es veuen substituïts per uns quants cavallers. Tot i que potser no en broll l’espectacularitat de les batalles a la hollywoodiana, sí que podem entendre que segurament és molt més proper a la realitat, ja que per aquelles contrades en aquells temps, pocs cavallers estaven disposats a dur a terme gestes com aquesta.

Tot i així, si un parell de coses xerriquen en el film són el llenguatge, pel meu parer excessivament poètic i a vegades carregós. No em sobraria en alguna escena, com per exemple el discurs just abans de la batalla, en el qual fins i tot va aconseguir posar-me la pell de gallina, especialment si sens la catalanitat. Però en d’altres escenes més quotidianes pot arribar-se a fer feixuc. Un altre tema que em va grinyolar va ser, precisament la presència de la dona d’aigua. En un primer instant vaig trobar molt interessant que es barregés aquest personatge folklòric amb reminiscències valquirianes, donant així un toc fantàstic a la pel·lícula, però, pel meu gust va ser un moment massa breu, el qual em va fer pensar que la pel·lícula hagués funcionat igualment sense la fantasia.

No obstant això, val a dir que si l’èpica catalana ha de seguir per aquest camí, benvinguda sigui. Esperem tenir més films nostrats com Pàtria i esperem seguir gaudint de les heroïcitats de les nostres pròpies llegendes. A més, si ha guanyat el premi a Millor Pel·lícula de parla no anglesa al Festival de Niça, per alguna cosa deu ser. Així que el dia 9 de juny, tenim una cita al cinema.

Comparteix
AnteriorCrítica de “Sharknado”
SegüentAquest divendres al cinema…
Irene Solanich
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.

Deixa una resposta: