Sota el títol provisional de Les de l’hoquei, TV3 ha apostat aquesta vegada per una sèrie d’esport amb protagonistes femenines, concretament l’equip d’hoquei del Minerva. Les noies veuran com el seu equip perilla pels mals resultat i el president del club prefereix apostar per l’equip masculí, perquè últimament van millor. Però les noies no es donaran per vençudes i, juntament amb una nova entrenadora, faran funcionar el grup. L’Arnau ha format part de l’equip assessor de la sèrie, però gràcies als seus estudis d’interpretació també ha pogut participar en el rodatge amb un personatge.

– Què t’ha portat fins aquí?
Doncs jo crec que són aquelles coses d’estar al lloc adequat en el moment adequat. Un dia, la productora i els dos directors de la sèrie van venir a veure un entrenament a Manlleu, i en finalitzar vàrem estar parlant de dubtes que tenien… I parlant parlant van saber que jo m’havia format a Barcelona com actor i a partir d’aquí van considerar que com que tenia el domini en les dues parts que intervenen en la sèrie (hoquei i interpretació), podria ajudar-los.

– Creus que l’esport i l’espectacle es complementen?
No sé si es complementen. Jo crec que l’esport és un espectacle que agrada a un públic determinat. Però sí que és veritat que crec que fer una sèrie d’esport, pot ajudar a unir públic divers, sobretot jovent en aquest cas.

– La sèrie gira entorn un equip femení d’hoquei. Hi has vist moltes coses de l’equip que dirigeixes tu?
Coses que passen al meu equip directament, no. Potser he vist més coses de club. A la sèrie es creen conflictes que segur que moltes persones que estiguin implicades en clubs esportius s’hi podran sentir identificades.

– Quina ha estat la teva feina a la sèrie?
Doncs d’entrada ensenyar a patinar a les actrius i actors que surten a la sèrie com a jugadors/es de hoquei. Intentar que colin al màxim possible en el perfil que els hi marca el personatge a nivell d’hoquei. I després assessorar una mica els directors en com plantejar algunes seqüències, canviar alguna cosa de diàleg que possiblement en el món de l’hoquei no diem ben bé com estava escrit, etc. I finalment, estar al rodatge sempre que hi ha seqüència d’hoquei per ajudar i validar si el que fem serveix, si “cola”, ja que no podem oblidar que fem ficció. També tinc la sort de poder-hi sortir com a actor fent un personatge petit.

– Com ha estat entrenar un grup d’actors que no havien anat mai en patins?
Molt divertit. Ens ho hem passat molt bé. Ha sigut una experiència molt bonica, ja que el grup que s’ha format ha estat increïble i hem gaudit del camí. Sabíem que teníem poc temps però les actrius i els actors s’han implicat molt per arribar amb el màxim de nivell que poguessin al rodatge.

– He vist patinar els actors i la veritat és que hi ha moviments que semblen de professionals.
Potser era professional! Hahaha En alguna seqüència hem agafat dobles. És impossible aconseguir amb un mes i mig que els actors i les actrius puguin fer tot el que marcava el guió. És veritat que han assolit un nivell que jo no m’hagués imaginat mai amb menys de 60 dies. Però, en alguna seqüència complicada, ja teníem clar d’entrada que s’haurien d’utilitzar dobles.

– Hi ha hagut molta feina aquí darrere? Moltes caigudes?
Moltíssimes! Però jo crec que aquest projecte a totes i tots els ha fet tanta il·lusió que res els feia mal! Han estat treballant molt.

– Creus que la sèrie pot ajudar a donar més visibilitat a l’hoquei?
Sense cap mena de dubte. Jo crec que passarà com tot. Hi haurà gent que ho veurà de manera positiva i gent que ho veurà de manera negativa. Però crec que els del món de l’hoquei sempre ens hem sentit una mica desplaçats dels mitjans, i que es faci una sèrie que podria haver estat de futbol, bàsquet… sobre hoquei, té molt de mèrit i li hem de donar i tractar-la amb tot l’amor que es mereix.

– Creus que la condició de l’esport femení, en general, té menys visibilitat que el masculí?
Ho crec i molt! És cert que a poc a poc sembla que l’esport femení comença a tenir més importància. Però queda un llarg recorregut a fer fins que els mitjans i els mateixos clubs i federacions tractin l’esport femení d’igual a igual al masculí. I si una sèrie com aquesta pot ajudar a part de la població catalana a veure aquestes diferències que a dia d’avui encara passa i a conscienciar-los, doncs tot això que hi guanyarem.

Deixa una resposta: