Des d’Angle Editorial arriba Antropocè: La fi d’un món firmat pel biòleg Daniel Closa, un llibre molt actual publicat el 2019 per parlar d’una problemàtica igualment actual: l’alteració del planeta de la mà dels humans.

El nom de llibre és controvertit, igual que el tema que tracta a l’interior. Les eres geològiques poden arribar a ser una mica complicades i difícils de comprendre, ja que es tracta d’escales de temps que s’allunyen de la humanitat i això ens dificulta poder-ho imaginar. L’atropocè és un nom que actualment encara no s’ha aprovat pels geòlegs. Pretén donar nom al període geològic més recent, on els éssers humans hem modificat els ecosistemes.

Per situar-nos, estem vivim en el quaternari, que està dividit en dues èpoques: Plistocè i Holocè (època actual). L’Holocè conta d’uns 10 mil anys, es subdivideix en tres èpoques i es va iniciar amb l’última glaciació. Des de llavors, l’Holocè s’ha caracteritzat per ser una època de molta estabilitat ambiental.

Però Closa no només ens parla de geologia, sinó també entra en conceptes químics i biològics, com la catàstrofe de l’oxigen. Fa uns 3.900 milions d’anys uns microorganismes anomenats cianobacteris van ser molt abundants i van començar a alliberar oxigen a l’atmosfera. Fins llavors no n’hi havia, van ser els cianobacteris els qui van alliberar oxigen com una molècula que per ells era de rebuig. Va ser una catàstrofe, ja que la majoria d’éssers vius que vivia en aquells moments no podia suportar sobreviure amb oxigen. Actualment, hi ha molts més bacteris que éssers humans i poden sobreviure en condicions molt més extremes que nosaltres (fred, calor, falta d’oxigen, profunditat…), així i tot podem considerar que els humans som l’espècie dominant, ja que som els que tenim més impacte sobre la natura.

Augmentem el CO2 de l’atmosfera, evoquem plàstics i altres residus als oceans… En molts casos és una contaminació silenciosa i que ni tan sols podem observar, però hi és, i té efectes. I tampoc comprenem que gairebé tots els sistemes de la Terra estan interconnectats. El CO2 de l’atmosfera, l’acidificació dels oceans, el canvi de temperatura, la coberta vegetal, el gruix de les glaceres…. Quan alterem un aspecte, s’alteren la resta de rebot.

No només hem de comprendre el que afectem sinó també com. Si incrementem un grau i mig la temperatura, la majoria de canvis seran reversibles, però si s’arriba als dos graus, com diu el llibre es creuaran massa línies vermelles irreversibles. Un exemple serien els esculls de corall amb un grau i mig es perdran el 70% dels esculls, amb els dos graus la pèrdua de corall serà total”.

Però m’agradaria acabar amb una frase de semi esperança-consciència que ens dona el llibre “ens agradi o no, ens obliga a repensar la relació que tenim amb la natura”.

Agradarà…

A les persones que els interessi el medi ambient i estiguin interessades a comprendre l’abast de l’empremta humana.  És un llibre amb molt bons fonaments biològics.

No agradarà…

A les persones que busquin una explicació i solució fàcil a la problemàtica ambiental actual. No és un llibre àgil de llegir, ni ràpid, cal una comprensió de la situació i de conceptes fonamentals.

 

foto portada