Antoni Oliver: “La nostra idea és transferir tota aquesta nova tecnologia a editorials que vulguin aprofitar-la per publicar obres bilingües”

0
437

Antoni Oliver és el director del Postgrau en Traducció i Tecnologies de la UOC i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats i un dels impulsors del projecte InLéctor. A continuació ens exposa què comporta i de què es tracta aquest projecte.

– Paraules o expressions que més dius.Oliver Toni 006
– Ostres, no ho sé. Vols dir?

– Amb quin personatge literari t’identifiques?
– La veritat és que amb cap. Tampoc en tinc cap de preferit.

– Escriptor que no suportes.
– No m’ha agradat el que he llegit de Víctor Amela (El càtar imperfecte). Tot i que la història té certa emoció i és interessant, la manera com està escrit no m’ha agradat i la lectura se m’ha fet pesada. En general sóc molt tolerant i suporto prou bé a la majoria d’autors i no recordo haver deixat pràcticament cap llibre sense acabar de llegir.

– Paper o digital?
– M’agraden tots dos formats. Depèn una mica de les dimensions de l’obra i de la mida de la lletra. Per obres molt voluminoses o edicions amb la lletra molt petita prefereixo el digital. També, si llegeixo en altres llengües que no siguin català i castellà prefereixo el digital perquè és més fàcil i ràpid fer consultes puntuals.

– Quants llibres llegeixes al cap de l’any?
– També depèn de la mida dels llibres, però pot oscil·lar entre 8 i 15, aproximadament.

– Lloc preferit per llegir? I impossible?
– Al llit, abans de dormir. ..? a la dutxa?

– Manies de lector.
– No en tinc gaires, estic bastant obert a qualsevol tipus d’obra. Un cop començo un llibre, és molt estrany que no l’acabi, tot i que no m’estigui agradant.

– Alguna frase que recordis d’un llibre.
– No me’n recordo de cap d’especial. No vol dir que no llegeixi amb atenció, però ara mateix…

– Últim llibre que has llegit.
– Crònica de l’ocell que dóna corda al món, d’Haruki Murakami.

– Una recomanació.
– M’és difícil fer una única recomanació, darrerament estic llegint molt a Murakami i el recomano força, tot i que convé anar fent pauses, un de Murakami, dos o tres d’altres autors, i tornem a Murakami. També, tot i que no ho hagués dit abans de començar-la, la trilogia sobre el segle XX de Ken Follet.

– Versió original o traducció?
– Depèn de la llengua original. Sempre prefereixo llegir en català, però si l’original és castellà, tot i que estigui traduït al català, m’estimo més llegir l’original. Si l’original és anglès procuro llegir-lo en original, però no sempre. Acostumo a tenir sempre començada alguna obra en original anglès, que vaig combinant amb altres en català o castellà. Per altre llengües que conec, però no tant, procuro llegir fragments originals de tant en tant per no oblidar-les massa. De fet, d’aquesta necessitat va sorgir la idea del projecte InLéctor.

– El llibre pendent.
– No faig grans plans amb la lectura, acostumo a parlar amb amics i coneguts, deixar-me aconsellar, fer una ullada a la biblioteca.

[td_text_with_title custom_title=”Projecte InLéctor”]

– Què et va portar a introduir-te dins el món de l’edició digital?
– Una mica va ser conseqüència del meu interès a llegir obres en original i donat el meu nivell insuficient en llengües estrangeres. Arriba un moment que coneixes prou bé una llengua com per fer-te entendre i poder moure’t en el país sense problemes. Llavors decideixes llegir un llibre i resulta que et costa molt, que has de fer moltes consultes a diccionaris, que no acabes d’entendre alguns fragments. El que acostuma a passar és que acabes deixant l’obra i passar-te de nou a les versiologo-inléctorns traduïdes. La meva àrea de recerca és la lingüística computacional i tinc experiència en la creació i tractament de corpus lingüístics paral·lels. Llavors també vaig recordar els llibres paral·lels en paper, on en una plana estava en original i en la del costat traduït i que permetien anant passar d’una llengua a l’altra ràpidament. Unint les tècniques d’alineació automàtica (que permeten relacionar automàticament una oració en una llengua amb la corresponent oració traduïda) i les tècniques per a la creació de llibres electrònics vam crear els primers prototipus bilingües en format epub i mobi.

– Què és el programa InLéctor?
– InLéctor és el nom d’un projecte intern de la Universitat Oberta de Catalunya que té com a objectiu desenvolupar tècniques que permetin la creació de llibres electrònics bilingües. El projecte va més enllà i també explora la possibilitat d’incloure àudio, glossaris i altres elements interactius.

– Què us va portar a iniciar aquest projecte?
– A partir dels primers prototipus de llibres bilingües, i aprofitant una convocatòria interna de projectes d’innovació docent vam posar-nos d’acord una sèrie de professors dels estudis d’Arts i Humanitats i vam posar en marxa aquest projecte. El projecte InLéctor, a més de la part més tècnica, té una part important de recuperació de traduccions d’obres clàssiques al català.

– Quin és el mercat d’aquest producte?
– Nosaltres com a Universitat no estem interessats en desenvolupar una tecnologia propietària per comercialitzar, ni tampoc estem interessats a esdevenir una editorial. La nostra idea és transferir tota aquesta tecnologia a editorials que vulguin aprofitar-la per publicar obres bilingües. Tot el programari que desenvolupem l’alliberem amb una llicència lliure de manera que tothom el pot fer servir de manera gratuïta. També oferim assessorament i estem oberts a participar en projectes conjunts amb editorials i altres institucions.

– Feu servir algun tipus de programari especialitzat?

– Fem servir el programa Hunalign per alinear els textos. La resta del programari està desenvolupat en Pyhton, ja que compta amb molts paquets que ens faciliten moltíssim la tasca.

– Hem vist que feu servir programari lliure? Alguna filosofia que us hagi portat per aquest camí?

– L’ús del programari lliure és tant per motius filosòfics com pràctics. Creiem que el coneixement que es genera des d’una universitat ha d’estar disponible de manera lliure per a tothom qui pugui estar interessat. Per una altra banda, el fet de fer servir programari lliure és molt avantatjós per al desenvolupament, ja que podem fer servir mòduls i paquets lliures desenvolupats per altres equips. D’aquesta manera els temps i costos de desenvolupament es redueixen enormement.

– Amb quins títols treballeu? Com els escolliu?

– Nosaltres només podem treballar amb obres i traduccions que no estiguin subjectes a drets d’autor i traductor. D’aquesta manera, un cop fet el llibre bilingüe el podem publicar i distribuir gratuïtament, d’una manera totalment legal. La mateixa tecnologia, evidentment, també es pot fer servir amb obres i traduccions més actuals i subjectes a drets d’autor i traductor, però nosaltres no entrem en aquests aspectes que els deixem per a les editorials que puguin estar interessades. A partir d’aquesta premissa es seleccionem les obres a partir de criteris d’interès per als lectors, llengües de partida i d’arribada disponibles, etc. Quan les traduccions no estan disponibles en format electrònic, aconseguim els llibres de l’època i els escanejem o piquem manualment.

 

Comparteix
AnteriorLa rosa entre els llops – Joaquim Molina
SegüentConcurs El Bigoti
Irene Solanich
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.

Deixa una resposta: