L’editorial catalana Mai més, especialitzada en ciència-ficció, va publicar fa uns mesos l’obra Així es perd la guerra del temps, un llibre que va ser finalista a millor novel·la de ciència-ficció de GoodReads i que ha guanyat el premi Stabby a millor novel·la curta. La novel·la també està nominada al Premi Nebula a millor novel·la curta i al premi Ray Bradbury a millor llibre de ciència-ficció. Per acabar-ho d’adobar, els seus autors estan treballant en el guió per a una adaptació televisiva. Com veieu, no em vaig poder resistir a llegir-lo i s’ha de dir que tots els premis i nominacions són més que merescuts.

La història que ens ofereixen Max Gladstone i Amal El-Mohtar ens presenta dues forces enfrontades, l’Agència i Jardí, les quals tenen la capacitat de viatjar a través de l’espai-temps i alterar el passat per tal que els fets que tindran lloc en el futur siguin més favorables als seus interessos. Una lluita que porta a les dues protagonistes, la Roja i la Blava, dues agents enfrontades, a viure en un constant estira-i-arronsa per obtenir resultats favorables per als seus respectius bàndols. Però tot canviarà en el moment què una d’elles decideixi escriure una carta a la seva rival. A aquest contacte en seguiran molts més; i és així com es començarà a construir la seva relació i, alhora, la novel·la. El que comença com una història de disputa i rivalitat s’acabarà convertint en una història d’admiració i amistat que desembocarà en una història d’amor com poques.

L’estructura de la novel·la és un dels seus punts forts, ja que el lector coneixerà els personatges i el món que els envolta a partir de les cartes que s’enviaran, a través del temps i l’espai i de formes inimaginables, la Blava i la Roja. Així doncs, els autors combinen el gènere epistolar amb la narració de les escenes encarregades de fer avançar la trama.

Pel que fa al contingut, la lectura ens portarà a fer un viatge interior que ens endinsarà en una profunda reflexió filosòfica. Per una banda, el llibre ens fa prendre consciència dels petits gestos, aquelles petites accions que poden semblar insignificants però que en realitat poden provocar moviments i canvis gegantins. L’aleteig d’una papallona pot provocar un tsunami a l’altra banda del món. A més d’això, reflexionarem sobre la història de la humanitat, la qual sovint ha evolucionat o canviat amb motiu d’una guerra o d’un conflicte. És així en realitat com es generen els canvis al món? Possiblement sí, però la Blava i la Roja també ens mostren que l’amor, com deien els romans, omnia vincit (tot ho venç); fins i tot, la guerra del temps.

Tot plegat està amanit amb un llenguatge a voltes poètic carregat de sensacions i emocions, i que obliga el lector a imaginar escenes i moments onírics que posaran a prova els límits de la imaginació.

Agradarà a…

A qui li agradi la ciència-ficció, el gènere epistolar i les històries d’amor

No agradarà…

A qui se li faci pesat haver de fer treballar la imaginació més del que és habitual i a qui se li faci pesat el llenguatge poètic.