El nou remake del film A star is born arriba capitanejat i protagonitzat per Bradley Cooper, el qual es llança, per primer cop, a la direcció. L’estrella renascuda ha estat Lady Gaga, que agafa el relleu de Judy Garland i Barbara Streisand. Cooper i Gaga porten aquesta història a l’actualitat i li donen la volta per actualitzar-la.

El film ens narra la història d’en Jackson Maine (Bradey Cooper), un artista consolidat immers en l’alcoholisme i les drogues que en una nit de farra coneix la jove Ally (Lady Gaga), la qual intenta fer-se pas en el món de la música. La jove salta a la palestra gràcies a l’ajuda de Maine i triomfa com la coca-cola alhora que s’enamoren bojament l’un de l’altre. Tot i així, les desgràcies d’ell aniran en augment i faran una escalada proporcional a l’èxit d’ella. Així doncs, com més puja l’Ally, més s’ensorra en Jackson. El final, com podeu imaginar, serà tràgic i posarà l’espectador en una posició compromesa. El llargmetratge estarà amanit amb una banda sonora original que fa posar els pèls de punta en boca de Lady Gaga.

Deixant de banda si la pel·lícula mereix o no algun premi, una qüestió que està àmpliament discutida, s’ha de reconèixer que la feina que Cooper tenia per endavant era molta i molt gran i que les dificultats que havien de travessar eren moltes.

En primer lloc, tenim un director que mai no ha dirigit un film, que és el protagonista de la seva pròpia pel·lícula i que a més ha de cantar. Sí, sí. En Bradley Cooper canta i s’ha de dir que ho fa força bé. La veritat és que tothom estava a l’expectativa, perquè dirigir, actuar i cantar és complicat, i fer-ho bé, sembla missió impossible. Tot i així, al meu parer, assoleix el repte satisfactòriament i amb nota.

Per si això fos poc, compta amb una súper estrella musical com és Lady Gaga, amb una veu espectacular però sense experiència com a actiu seriosa, perquè actuar en un videoclip no és el mateix que fer una pel·lícula. Per altra banda, el tarannà o l’essència Gaga pesen molt, però en els primers minuts de metratge la cantant aconsegueix que ens oblidem de les metralletes als pits, els vestits de filets i les tones de maquillatge i ens centrem en la senzilla Ally Campana que interpreta. És indubtable que Lady Gaga canta bé i que en aquest film la seva veu està a l’alçada. Perquè us feu a la idea de la situació, us diré que gran part de la banda sonora de la pel·lícula es va gravar en directe en el set de rodatge, la qual cosa la consolida com a vocalista i compositora.

I seguint el fil musical, s’ha de reconèixer que la banda sonora és un dels punts forts de la pel·lícula, ja que ha estat creada expressament per a l’ocasió i amb l’objectiu d’apel·lar directament a les emocions de l’espectador. A més, cada cançó està col·locada en un moment concret de la pel·lícula que fan que el conjunt funcioni a la perfecció.

Coma a tret negatiu, diria que la pel·lícula és massa llarga i que hi ha situacions o escenes que no porten enlloc. Per altra banda, malgrat que el resultat ha estat satisfactori, és possible que amb uns altres protagonistes la pel·lícula hauria passat més que desapercebuda, però Lady Gaga és molta diva.

El millor

Lady Gaga està espectacular i la seva excentricitat s’esvaeix per submergir-nos en la vida de l’Ally.

El pitjor

La pel·lícula s’allarga molt especialment a partir de la segona meitat.

Comparteix
Anterior‘La psiquiatra’, Wulf Dorn
SegüentAquest divendres al cine…
Aida Montoya
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.

Deixa una resposta: