Fitxa tècnica

Ressenya

Les primers línies de la novel·la On the Road, de Jack Kerouac expliquen com Sal Paradise coneix Dean Moriarty i com comença la seva vida a la carretera:

“Vaig conèixer en Dean no gaire després que la meva dona i jo ens haguéssim separat. Jo tot just acabava de sortir d’una malaltia greu de la qual no vull prendre’m la molèstia de parlar ara llevat que tenia alguna cosa a veure amb aquella separació terriblement fastigosa i amb la meva sensació que tot era mort. Amb l’arribada d’en Dean Moriarty va començar la part de la meva vida que es podria considerar la meva vida a la carretera.”[1]

La meva havia de començar un estiu de fa pocs anys, quan estava preparant un viatge a l’Oest dels Estats Units, precisament per les mateixes carreteres per on passava Kerouac. Potser això em va fer tornar a aquest clàssic americà i al seu llibre més important. Jack Kerouac (1922-1969) va ser un dels màxims representants de la generació Beat junt amb William Borroughs o Allen Ginsberg.

La novel·la, escrita l’any 1951 i publicada el 1957, explica els viatges a través dels Estats Units que fa Sal Paradise, un alter ego del mateix Kerouac, junt amb altres amics seus, sobretot Dean Moriarty, que no és altre que Neal Cassady, un dels personatges més controvertits de la generació beat i convertit en personatge en més d’un llibre de Kerouac i d’altres escriptors.

Els viatges a gran velocitat per les carreteres americanes, les borratxeres, les nits de jazz i les noies ocupen els quilòmetres dels protagonistes que no saben ben bé què volen a part de conèixer món i gaudir-lo al màxim. Els personatges, com hem dit, amaguen el mateix Kerouac i els seus amics: a part de Neal Cassady, tenen les seves aparicions al llibre William Borroughs, convertit en l’addicte a la morfina Old Bull Lee, i Allen Ginsberg, aquí Carlo Marx.

Els quilòmetres eterns per les carreteres americanes, veient passar paisatges infinits, van acabar portant-me a travessar el desert de Mojave per arribar a Califòrnia i entrar en cotxe, igual que ho havia fet Kerouac, a la ciutat de San Francisco:

“Al llarg del riu Sacramento de ribes altes per una autopista; als turons una altra vegada; pujar, baixar; i de sobte la vasta extensió de badia (era exactament abans de l’alba) amb les llums somnolentes de Frisco al davant com una garlanda.”

I la ciutat californiana tenia per a mi una parada obligatòria, la City Lights Books. El cartell groc que l’anunciava em va cridar a girar el cantó, entrar i perdre’m entre els llibres que omplen el local de dues plantes i un soterrani carregats de títols que revelen el passat, el present i el futur de la ciutat. Fundada l’any 1953 pel poeta Lawrence Ferlinghetti i per Peter D. Martin, és una de les poques llibreries independents que encara queden als Estats Units. Inconformisme polític i pensament insurgent formen part del llegat que els escriptors de la Generació Beat van deixar a la selecció de títols que encara avui s’hi pot trobar.

Em vaig passejar entre els llibres resseguint els lloms i pensant en el procés judicial que va patir Ferlinghetti per haver publicat Howl i and Other Poems[2], el volum de poesia d’Allen Ginsberg escrit el 1955. Allà mateix, i a punt de pujar les escales per anar al pis de dalt on hi ha l’obra dels escriptors beat, em va venir al cap el començament del poema: “He vist les millors ments de la meva generació destruïdes per la bogeria”. Amb versos molt llargs, Ginsberg descriu amb tota la seva cruesa uns joves que es debaten entre el sexe, les drogues, l’alcohol, la gran ciutat i el jazz en un món que els ha portat al desengany.

M’hagués quedat hores fullejant llibres, però vaig acabar sortint amb una bossa de paper amb dos exemplars que connectaven dues generacions: Big sur[3], la caiguda als inferns de l’alcoholisme de Jack Kerouac i Tales of the City[4] d’Armistead Maupin, una novel·la que recull les històries que, igual que els fulletons del segle XIX, van anar apareixent diàriament al San Francisco Chronicle des del 24 de maig de 1976 fins a acabar l’any i van esdevenir tot un fenomen popular. Generació beat i generació hippy, doncs, connectades per uns escriptors que havien buscat a la ciutat aires de llibertat.

Després de San Francisco, arribaria per a mi, igual que per a Kerouac, Los Angeles, una ciutat ben diferent:

“Mai no m’he sentit més trist a la vida. LA és la més solitària i brutal de les ciutats americanes; (…). LA és una jungla.”

[1] Jack Kerouac, A la carretera, Edicions 62 (2010)

[2] Allen Ginsberg, Udol/ Howl, editat en català per la mateixa traductora, Pepa Úbeda (2013)

[3] Jack Kerouack, Big sur, editat en castellà per Adriana Hidalgo Editora (2010)

[4] Armistead Maupin, Historias de San Francisco editat en castellà per Anagrama (1997)