L’Helena, després d’anys de lluita, ha aconseguit portar una vida normal: té dues filles, un marit que l’estima i el seu propi negoci de melmelades. Tot va com la seda i la vida li somriu fins que el seu passat la persegueix.

Així doncs, la vida diàfana i tranquil·la de la protagonista dóna un gir de 180 graus quan s’assabenta que un pres molt perillós ha escapat de la presó. El pres en qüestió és un home que va raptar una jove quan només tenia 14 anys i la va mantenir captiva durant anys en una cabana al pantà de Michigan. Fruit d’aquest segrest va néixer l’Helena, de manera que el fugitiu és el seu propi pare. El món interior i la nova vida de l’Helena s’esfondren en veure que el seu passat corre, literalment, al seu darrere.

L’Helena, que coneix bé el seu pare i les habilitats que posseeix, sap que ella és l’única persona que pot atrapar-lo, i decideix emprendre una cerca i captura per tal que el seu present i el seu passat en fonguin per sempre més.

Trama

La trama, tot i que la sinopsi sembla molt agosarada i encoratjadora, crec que no té cap mena de gràcia, perquè el que heu llegit és el que hi ha. Sincerament haig de dir que m’ha decebut i que no m’ha agradat prou perquè trobo que no té l’emoció pròpia d’un trhiller. M’hauria agradat més si el pare de l’Helena hagués segrestat algú i ella hagués d’ajudar la policia o, si més no, si hi intervingués algun altre personatge a més d’ella, la seva mare i el seu pare.

Estil

La tècnica narrativa és prou bona i es combinen la narració dels fets en present amb flashbacks en què ella ens narra el seu passat, com és la vida a la cabana, com és la vida entre el seu pare i la seva mare, com aprèn tot el que sap i com acaben escapant de les urpes del Rei del pantà. Així doncs, anem passant d’una Helena amoïnada i endinsada en la cerca del seu pare i una Helena petitona que aprèn a moure’s pel pantà com si d’una fera salvatge es tractés.

També m’ha agradat el fet que es va narrant la història La hija del Rey del pantano de Hans Christian Andersen, un autor de contes pel qual sempre he tingut predilecció. Em sembla una reinterpretació del conte molt bonica però, insisteixo, molt allunyada del que considero un thriller psicològic.

Personatges

Els personatges que millor coneixem són la pròpia Helena, perquè és ella mateixa qui ens narra tots els fets, el seu pare i la seva mare.

M’ha agradat veure com Helena, que en un principi sent adoració pel seu pare, va canviant de parer a mesura que es fa gran. Es va veient també com la nena, que en un principi estava enamoradíssima del seu pare i no tenia massa estima per la seva mare, s’acaba adonant que tot i estimar molt el seu pare ell no és un bon home. Així doncs, l’evolució del personatge és molt profunda i es veu un treball molt intens i subtil per part de l’autora.

De nou, em sap greu que la novel·la estigui centrada exclusivament en l’Helena i el seu pare, perquè penso que hi ha altres personatges que podrien haver donat molt joc i ajudar a crear un veritable thriller.

 

Agradarà…

A aquells que els agraden les descripcions llargues, el contacte amb la natura i qui tingui interés en tècniques de supervivencia.

No agradarà…

A qui, com jo, esperaba un autèntic thriller psicològic en què el perill està a cada capítol.

 

Comparteix
AnteriorCINECLUB VIC. Z, La ciudad perdida
SegüentNit de premis i somnis a la desena edició dels Gaudí
Aida Montoya
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici la correcció i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.

Deixa una resposta: