Fitxa tècnica
| Títol original | Bone Tomahawk | |
| Duració | 133 min | |
| País |  Estats Units |
|
| Direcció | S. Craig Zahler | |
| Repartiment | Kurt Rusell, Patrick Wilson, Matthew Fox, Lili Simmons, Richard Jenkins, Sean Young, David Arquette. | |
| Fitxa | filmaffinity |
Crítica
El que comença com un western de la vella escola, deriva cap a un film més a prop del gènere Gore que el d’una pel·lícula de pistolers. Amb aquesta premissa S. Craig Zahler ens presenta Bone Tomahawk, la seva òpera prima que segurament serà carn de debat en els devots seguidors del gènere del western, ja que amb tota probabilitat, aquesta dualitat acarnissada que he comentat, pot provoca una reacció d’amor i odi envers al controvertit film. Bones Tomahawk narra la història d’un grup de persones que empren un viatge en busca de la dona d’un cowboy que ha estat segrestada per uns indis caníbals.
Un western atípic que no deixa indiferent. Brillant en molts aspectes, si be també es cert que presenta alguns punts negatius, com un tractament de la càmera poc acurat i algunes escenes que donen la sensació d’haver estat rodades en decorats de cartró pedra. La veritat es que la irreverència i la brutalitat en certes escenes que recorden el film Holocausto Caníbal de 1980, provoquen una sensació d’estupefacció que et manté enganxat a la butaca. El director ha renunciat a la bellesa de les imatges i al paisatge per dotar el film d’un aire clàssic de western dels 80 i així ressaltar uns diàlegs peculiars i amb pinzellades d’humor negra. Un bon elenc d’actors vesteixen la història, Kurt Rusell, Patrick Wilson, Mathew Fox i un Richard Jenkins, nominat a millor actor secundari als Independen Spirit Awards 2015. Resulta difícil catalogar el treball del polifacètic S. Craig, potser “extremista” es una paraula que li escau. Merescudíssim el premi a millor director a la passada edició del festival de Sitges, Zahler ha sabut combina amb èxit diferents estils i ha introduït petits detalls per recordar a l’espectador que el film beu de referències clàssiques i de vells westerns o fins i tot de l’escola Tarantiniana. Gran proposta que redissenya un gènere al qual no li ve gens malament una renovació i unes dosis d’aire fresc.
Marc Orra