El racisme està present en el nostre dia a dia. Fa un mes de la mort de George Floyd (25 de maig del 2020) i des d’aleshores s’ha trencat el silenci d’aquesta problemàtica que arrosseguem des de mitjans del segle XIX. Hi ha hagut mobilitzacions que s’han estès per tot el territori nord-americà en contra de la injustícia racial i la brutalitat policial sota el lema “Black lives matter”.

Tot i això, fa 7 anys s’estrenava la pel·lícula 12 Years a Slave, del director Steve McQueen. Un film que relata la situació dels Estats Units d’Amèrica del 1850, les memòries d’un afroamericà músic, lliure i novaiorquès, Solomon Northup (Chiwetel Ejiofor), que va ser venut i tractat com esclau durant més d’una dècada. Solomon descobreix que ha estat drogat i segrestat per ser venut en una plantació de Lousiana. A partir d’aquí, veu com la seva vida canvia de mans i d’amos fins a arribar a un amo cruel i possessiu (Michael Fassbender). L’esperança el manté viu i veu la llum gràcies a l’ajuda d’un constructor canadenc (Brad Pitt). Solomon, però, obté la forma de sobreviure: mentir. Ser un negre alfabet és perillós. Els amos ho veurien com una amenaça i una forma de poder-se revelar. Així doncs, ha de vigilar les seves actuacions i també en qui confiar.

Una pel·lícula que mostra la realitat més crua que van viure els esclaus. La pèrdua de llibertat, de dignitat i d’identitat en mans d’algú que es creu superior i amb la potestat de robar el nom d’una persona i abusar d’ella en diversos aspectes. És una història que acaba guanyant la justícia. Solomon recupera la llibertat i la seva vida. Però per desgràcia, no tothom va tenir la sort del protagonista del llargmetratge i van morir sent esclaus. Una diferència de color i social que dos segles més tard perdura. Per aquest motiu, el film és un homenatge a les víctimes, una denúncia de l’abús i una tècnica per arribar major número de persones de la societat. La història és tractada des del respecte, tant pel que fa a actuació com de posada en escena. Es mostra la violència i la desesperació a parts iguals. L’espectador es converteix en un esclau més i empatitza amb ells des del minut 0. És un relat que et fa explorar totes les emocions durant els 133 minuts de pel·lícula i que et fa ser més conscient de la realitat i la necessitat de canviar el pensament classista i racista de la societat i que, desgraciadament, segueix existint.

La pel·lícula va ser premiada diverses vegades durant el 2013. Entre els premis que va reblre cal destacar:

  • 3 Premis Oscar: millor pel·lícula, guió i actriu secundària (2013). 9 nominacions.
  • Globus d’Or: millor pel·lícula dramàtica (2013). 7 nominacions.
  • Premis BAFTA: millor pel·lícula i actor principal (2013). 10 nominacions.
  • Critics Choice: millor pel·lícula, guió adaptat i actriu secundària (2013). 13 nominacions. 13 nominacions.
  • Festival Internacional de Toronto: millor pel·lícula, premi del públic (2013).

 

Comparteix
Anterior“Escuela de sangre”, Max Rhode
SegüentEnric Calpena signarà llibres a la llibreria Muntanya de Llibres
Meritxell Dalmau
Em dic Meritxell Dalmau i sóc periodista, especialitzada en cultura. Lletraferida, amant de les arts i de les veus de les persones. Apassionada pel teatre, ja sigui clàssic, modern o contemporani. Em pots trobar en un pati de butaques, en una exposició, en una llibreria o en una cafeteria relatant històries.